A Mallorca, els antics molins que durant segles van garantir aigua i vida al territori són avui un símbol d’un passat que s’esvaeix i d’un futur ple d’incerteses. L’article explora per què ens “empegueeix” que, tot i l’immens llegat hidràulic de l’illa, ja no siguem capaços de viure de l’aigua dels nostres propis molins. Una reflexió profunda sobre patrimoni, identitat i sostenibilitat que interpel·la directament el present de Mallorca.
El següent escrit redacta el testioni de Pedro Cirer, que reactiva el seu molí després de dos anys d’estar aturat.
El podeu llegir complet clicant en aquest link.
